El síndrome de l’espatlla congelada és una condició comuna que afecta a l’articulació, limitant la mobilitat i causant dolor. L’espatlla té el pes de molta feina en la vida quotidiana. La pròpia articulació és bastant complexa amb un ampli ventall de moviments, i aquesta capacitat es pot veure compromesa per l’ús excessiu, una lesió o l’edat. L’objectiu del terapeuta és mantenir el rang del moviment natural de l’articulació perquè el dolor desaparegui.

L’esquena congelada o capsulitis adhesiva es caracteritza pel dolor, la rigidesa i el rang limitat del moviment de l’articulació de l’espatlla. Pot ser conseqüència d’una lesió o l’ús excessiu, però també per diabetis o altres malalties, fins i tot per un cop. Això passa quan els teixits que envolten l’articulació es tornen rígids i comença a formar-se teixit cicatricial a la zona.
Normalment té un inici gradual i després desapareix amb la mateixa lentitud en etapes que poden durar mesos.

- Etapa 1 – Etapa de congelació – L’espatlla experimenta dolor durant el moviment.
- Etapa 2 – Etapa congelada – L’espatlla és més rígida, però el dolor pot començar a disminuir. No obstant això, el seu ús es fa cada vegada més difícil.
- Etapa 3 – Etapa de descongelació – L’espatlla comença a “afluixar” i el rang de moviment comença a tornar.
El terapeuta tracta la lesió amb mobilitzacions manuals dirigides a l’articulació i les estructures neurals, tècniques dissenyades per a aconseguir la màxima flexibilitat del teixit nerviós, i exercicis d’estirament i enfortiment muscular. La teràpia pot ser dolorosa i no aconseguir evolució en les primeres sessions, és un procés lent que necessita temps i treball per a aconseguir les primeres millores. Recomanem paciència i no cessar en la mobilització de l’articulació.
Consulta al nostre equip si tens cap dubte, els nostres terapeutes t’orientaran i ajudaràn a recuperar-te d’aquesta lesió.
T’esperem,