Propiocepció

Ets esportista i vols evitar lesions? Has tingut algun esquinç i notes l’articulació “poc estable”? T’han recomanat alguna vegada que hauries de fer treball de propiocepció per a la teva lesió?  Els que apostem per la prevenció / recuperació activa de les lesions, apostem perquè el pacient prengui les regnes del seu tractament, sempre ben informat i pautat. Per això apostem pel treball de propiocepció.

La propiocepció és la capacitat que té el nostre cos per a sentir les diferents parts del nostre cos, la seva posició, grau d’estirament, el moviment, etc. (“Propi-“: un mateix, “-cepció”: consciència). Si tanques un moment els ulls i et concentres. Saps dir com estàs col·locat?, quina postura tens?, on està la teva mà dreta, o el teu genoll esquerre?. Oi que sí? Aquest és el sistema propioceptiu.

És un sistema present en el nostre cos que treballa de manera automàtica, però que moltes vegades és necessari entrenar, sobretot davant la presència de lesions o com a prevenció d’aquestes.

Està format per diferents receptors situats en els nostres músculs, lligaments i articulacions que envien la informació al nostre sistema nerviós central, perquè el cervell processi aquesta informació i elabori la resposta més adequada. Per tant, és un sistema involuntari, nosaltres no el controlem, però sí que podem exercitar-lo perquè aquesta resposta sigui més ràpida i eficaç.

Aquest tipus d’exercicis els utilitzem sobretot quan es produeix alguna lesió que implica algun lligament, per exemple, el cas més típic és el d’un esquinç de turmell o de genoll. En aquest cas, després de la lesió, el sistema propioceptiu també es veu alterat i hem de treballar-lo per a “enfortir” aquesta articulació i evitar recidives posteriors (els famosos esquinços “mal curats”). També és útil en cas d’inestabilitat de l’articulació, per exemple, després d’un traumatisme en el qual estigui implicada l’articulació de l’espatlla i aquesta quedi inestable.

Un altre àmbit en el qual utilitzem aquest tipus de tractament és per a prevenir lesions en el camp esportiu, hi hagi una lesió prèvia o no. Segons el gest esportiu habitual és més probable patir una lesió en una zona o en una altra. L’objectiu és enfortir/preparar la zona més susceptible de lesió per a intentar que això no passi. Per exemple, un corredor haurà d’enfortir els turmells i els genolls, mentre que un jugador d’handbol serà molt interessant també treballar la propiocepció de la seva espatlla i cintura escapular.

Fent un treball continuat d’aquest sistema aconseguim que el temps de resposta del nostre cervell davant un canvi brusc de posició en alguna de les nostres parts del cos sigui més curt, per tant, rectificarem abans la posició i això evitarà en molts casos que la lesió arribi a produir-se. Per exemple, si vas corrent i trepitges sense adonar-te una vorada o una pedra reaccionaràs abans a aquest imprevist i podràs evitar un esquinç o una caiguda. El mateix cas el tenim a nivell muscular, ja que davant un imprevist el múscul pot respondre amb un espasme que ens protegeixi la zona d’una lesió major.

A més, treballant la propiocepció també aconseguiràs millorar la postura i el gest esportiu que estiguis practicant, la qual cosa ens porta a menys dolors i a una major eficàcia en l’execució.

Consulta als nostres terapeutes i t’ajudarem a conèixer i entrenar millor el teu sistema propioceptiu. 

T’esperem,