Cruralgia significa dolor que afecta a la regió lumbar de la columna vertebral al llarg del nervi femoral (crural). S’assembla molt a la ciàtica però no afecta al nervi ciàtic sinó al femoral. Els símptomes es perceben a la regió lumbar, en l’engonal, en el maluc i en la part anterior i interna de la cuixa fins al genoll. Al contrari del que passa amb la ciàtica, la cruralgia no produeix símptomes al peu.

El dolor i els altres símptomes poden dependre de la compressió o irritació del nervi femoral que ja no aconsegueix conduir impulsos des de la medul·la espinal fins a la perifèria i viceversa. El cervell interpreta aquesta irritació del nervi com a dolor.
El nervi femoral s’origina en la medul·la espinal, en l’àrea de les arrels dels nervis entre L2-L3, L3 i L4 i entre L4 i L5. Una compressió en aquest àrea pot produir cruralgia.
L’aparició de la cruralgia pot ser aguda o ben lenta i gradual. També pot començar després d’una flexió incorrecta o sense cap raó palesa. La cruralgia és més rara que la ciàtica a nivell lumbar, el disc entre L5-S1 té una localització que fa que aquest pateixi d’un estrès major respecte als altres discos. En aquesta regió, una protrusió o una hèrnia produeix ciàtica. En la majoria dels casos, els símptomes només afecten un costat, molt rar que afectin els dos.

Durant l’embaràs, és més comú que la dona pateixi de cruralgia perquè els discos intervertebrals tenen una pressió major deguda al pes del nen i a la pressió de l’úter sobre la columna vertebral.
Les causes de la lumbocruralgia són:
- Flexions i esforços per a aixecar objectes o per a realitzar activitats manuals intenses.
- Postures incorrectes, sobretot a l’hora d’estar asseguts perquè solem arrepapar-nos i doblegar-nos cap endavant.
- Sedentarisme, les persones que no practiquen esport i sempre estan assegudes, pateixen de dos efectes: augment de la rigidesa de la columna i pèrdua del to muscular acompanyada per atròfia muscular del tronc, sobretot dels paravertebrals i dels abdominals. En aquestes condicions, un simple moviment com el d’aixecar-se de la cadira pot danyar el disc intervertebral i produir una compressió sobre el nervi femoral.
Hi han dos factors que afavoreixen l’aparició d’aquest trastorn:
- Obesitat: com més pesi l’individu, més serà la pressió sobre la columna i els discos.
- Edat: la protrusió, el abombament i l’hèrnia de disc solen aparèixer en els pacients entre els 35 i els 55 anys. Després dels 55 anys, el nucli pulpós del disc va deshidratant-se i, per tant, el líquid gelatinós ja no surt.
El tractament canvia segons els símptomes. Si el pacient només sent dolor, pot ser que millori molt o es curi per complet a través del tractament:
- El mètode Mckenzie és una teràpia mecànica que es caracteritza per exercicis que empenyen el disc intervertebral en la seva localització anatòmica.
- Tractaments manuals de fisioteràpia, osteopatia o quiromassatge.
- Exercicis de rehabilitació per a la postura.
- Evitar aquells moviments que produeixen dolor i córrer.
Si el pacient també té deficiències neurològiques greus, el tractament és la cirurgia. Després de la intervenció, la rehabilitació és molt important per a reduir el dolor, recuperar les forces i l’amplitud de moviment.
Consulta als nostres especialistes i t’ajudarem amb la teràpia i consells més indicats per al teu cas.
T’esperem,